Són les cinc de la vesprada d’un dia qualsevol. Fora, el Sol és potent, dins ens trobem en l’estudi de Vicent Penya, molt tranquil i acollidor, rodejats de muntons de periòdics i llibres. Ell amb Insòlita memòria a la mà, jo amb la gravadora i les meues preguntes. L’encenem i comencem.

Penya ens conta com va començar aquest llibre l’any 2011 i que no el va acabar fins ben entrat el 2014. Tot i això, el llibre ix a la venda el mes passat, després de ja haver rebut el 31è Premi de Narrativa Vila de Puçol. Segons l’autor, Insòlita memòria es basa en la seua idea de narrar històries basades en la seua infantesa i en la seua joventut però tractades amb molta absurditat, oniritat i “molt kafkians”, com ell diu.

Insòlita memòria
Portada de “Insòlita memòria”, el nou llibre de Vicent Penya.

El llibre és fàcilment identificable amb l’Horta Nord valenciana  i les darreres dècades del segle XX però sense topònims i sense cap nom propi. Açò aconsegueix transportar-nos a un món fictici que “arriba al límit de l’absurd, com si estigueres llegint un somni o un malson”, assevera l’autor mentre riu. A més, Penya reconeix que en el relat titulat La confusió se li havia colat un nom d’un carrer, que encara que era inventat va haver de llevar per tal de continuar el seu objectiu d’evitar identificar els llocs i les persones.

Al principi, l’autor també ens va reconèixer que la seua finalitat no era la de fer un llibre unitari, però mentre anava escrivint les històries es va adonar que les cinc primeres parlaven de la infantesa i les cinc últimes de la joventut i aleshores va donar-li una estructura de creixement progressiu.

L’autor assevera per la seua part que el que més li agrada és escriure sobre coses que ell coneix, del seu entorn i inspirant-se sempre en els llibres que ha llegit, ja que com diu Penya “la universitat dels escriptors són les lectures”. Potser es base en les lectures d’autors com Joan Francesc Mira, Kafka o Tolstoi que com admet són alguns dels seus escriptors preferits. Tot i que el seu gènere més conreat és la poesia, l’escriptor reconeix que també li agradaria tindre una major quantitat d’obra en el gènere teatral, encara que reconeix que no li venen “les muses de la inspiració”.

vpenyag
Vicent Penya. Font: escriptors.cat

Encara que com assegura l’autor, el món editorial no està passant pel seu millor moment i és molt difícil fer-se un lloc entre les files d’escriptors, “amb passió i ganes i creient en tu mateix, tard o d’hora, recolliran els seus fruits”, remarca.

Vicent Penya assevera que mai s’ha plantejat escriure en castellà, i mentre riu, afirma que no descarta fer la traducció de la seua obra a altres idiomes, “si alguna d’elles tinguera molt d’èxit”. A més, anima a impulsar la lectura en valencià des de les institucions, perquè pensa “és fonamental”.

 

 

 

Un comentario en “Vicent Penya, “Insòlita memòria” de la seua infantesa i joventut

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s